Àmbit de l'espai: Vil·la Turca de le Corbussier

Podem observar com la Vil·la Turca de Le Corbusier, efectivament està inspirada en la simetria.
Si tracem una línia imaginaria que passa pel mig de les dues cadires veiem que efectivament cada objecte té el seu corresponen a l'altre banda, i sí no és així hi ha un objecte de mateixes dimensions i formes geomètriques aproximades.
Però aquest tipus de saló segurament depenent de a qui estigui dirigit tindrà molts inconvenients.
Si és un saló on es faran reunions empresarials trobarem que els grans vitralls que té segurament seran de gran utilitat per aprofitar al màxim la llum natural i dur a terme les reunions. I que alhora al ser un espai tan simètric i tenir formes tan geomètriques, dona una sensació de rigidesa adequada per aquests tipus de trobades. Però que per exemple no seria del tot apropiat tenir aquestes cadires tan informals.
Per altra banda, si dirigíssim l'espai per una vivenda d'una familia normal, és a dir, d'uns quatre o cinc habitants, és innecessari tant immobiliari i espai, a més l'ambient no és precisament el millor per conviure ja que com he esmentat abans és massa tens.
Tot i així podem trobar punts a favor d'aquest sistema constructiu i decoratiu, i és que gràcies a aquesta simetria tot està molt bé organitzat i no hi ha sensació de caos ni desordre i trobem un gran espai per poder fer el que ens convingui.
També proporciona certa tranquil·litat el tenir tot en ordre i que a cada objecte li pertoqui un joc. Però personalment, crec que quan es fa excessiu, com en aquest cas, més que tranquil·litat et pot arribar a despertat sensacions totalment contraries, neguitessa, rigidesa, inseguretat... Podríem dir que és poc acollidor i familiar.