2.2.
Totes dues imatges ens presenten uns vestits fets a alta costura modular.
La indumentària de la imatge H és una armadura medieval, i com a tal la seva finalitat és protegir el cos.
Però te un inconvenient, la cara no la protegeig, si ho fés la persona no veuria, a més a més no és per res una indumentaria estètica i estrabagant, simplement esta creada per cumplir la funció pràctica de protegir el cos en una guerra, batalla cos a cos..
La indumentària de la imatge I en canvi és un vestit contemporani disenyat per Pacco Rabanne. La seva finalitat és simplement estètica. Ja que Pacco Rabanne no es te que avenir a la producció en cadena pot tenir la creativitat i la llibertat de fer vestits més exòtics i estrabagants, que desprès únicament exposarà una model a una passarel·la i que, això sí, podra servir com idea a grans empreses de roba que fan servir la producció en cadena, per treure les noves col·leccions de temporada.
2.3.
Podem dir que el prêt-à-porter és un tipus d'indumentària que es produeix en sèrie. Es diferencia de la confecció pròpiament dita pel fet que solen ser sèries no gaire llargues, es parteix sempre d'un disseny previ i la realització sol ésser més acurada. Va desplaçar l'alta costura, on que la roba es feia a mida i cada disseny era únic, sent impossible que dues persones duguessin la mateixa peça de vestir. La producció a partir de patrons va facilitar la mecanització en la producció de peces de roba abaratint-ne els costos de producció i el preu.
dijous, 19 de gener del 2012
dilluns, 9 de gener del 2012
Activitat 9: Planol metro BCN
Com podem observar, si comparem el plànol del metro de Madrid amb el de Barcelona veurem que son molt diferents, això es degut a que tenen un codi comunicatiu i unes característiques gràfiques molt diferents.
En el plànol del metro de Barcelona es van adonar de que si el feien tan realista, amb algunes parades tenien problemes per indicar-les correctament, ja que quan més t'apropaves al centre, més línies s'aglomeraven, i la lectura d'aquestes costava.
A Londres, on van tenir el mateix problema, ja feia anys, se'ls va ocorrer la idea de passar per alt les escales i manar que fés el disseny un ingenie i sortis un disseny més tècnic i pràctic. Com a Barcelona també es van percatar d'això, van decidir agafar exemple de Londres imitant-los. Així com realment a la gent no l'hi importava el recorregut exacte del metro, sinó que era més important saber guiar-se bé. Van decidir fer un mapa més esquemàtic, sintetitzat, un que la gent pogués entendre millor.
Per això van prescindir de respectar el traçat i la mida real entre para i parada. Es van començar a organitzar a partir de línies verticals, horitzontals i diagonals de 45º, on sí es podia adreçar correctament tota la informació, i que amb la tipografia adequada es podia fer una lectura molt ràpida, clara i eficient.
Aquí també hi juga un paper molt important els colors emprats. Els colors s'han utilitzat amb la seva màxima saturació o puresa, son colors vius, i això fa que sigui un codi fortament sensitiu. A més a més el dissenyador s'encarrega de que fem inconscientment un traçat visual que ens porta a punts claus d'informació.
Per acabar també ens tenim que fixar en que cada línia te el seu propi color molt definit, per no causar errors, i que així com les línies tenen colors molt vius, el fons s'han utilitzat colors molt clars, pastels, perquè no puguin intervenir en el recorregut de les línies, ni en la lectura d'aquestes.
En el plànol del metro de Barcelona es van adonar de que si el feien tan realista, amb algunes parades tenien problemes per indicar-les correctament, ja que quan més t'apropaves al centre, més línies s'aglomeraven, i la lectura d'aquestes costava.
A Londres, on van tenir el mateix problema, ja feia anys, se'ls va ocorrer la idea de passar per alt les escales i manar que fés el disseny un ingenie i sortis un disseny més tècnic i pràctic. Com a Barcelona també es van percatar d'això, van decidir agafar exemple de Londres imitant-los. Així com realment a la gent no l'hi importava el recorregut exacte del metro, sinó que era més important saber guiar-se bé. Van decidir fer un mapa més esquemàtic, sintetitzat, un que la gent pogués entendre millor.
Per això van prescindir de respectar el traçat i la mida real entre para i parada. Es van començar a organitzar a partir de línies verticals, horitzontals i diagonals de 45º, on sí es podia adreçar correctament tota la informació, i que amb la tipografia adequada es podia fer una lectura molt ràpida, clara i eficient.
Aquí també hi juga un paper molt important els colors emprats. Els colors s'han utilitzat amb la seva màxima saturació o puresa, son colors vius, i això fa que sigui un codi fortament sensitiu. A més a més el dissenyador s'encarrega de que fem inconscientment un traçat visual que ens porta a punts claus d'informació.
Per acabar també ens tenim que fixar en que cada línia te el seu propi color molt definit, per no causar errors, i que així com les línies tenen colors molt vius, el fons s'han utilitzat colors molt clars, pastels, perquè no puguin intervenir en el recorregut de les línies, ni en la lectura d'aquestes.
diumenge, 8 de gener del 2012
Activitat 9: Comentari PICTOGRAMES OLÍMPICS
· Feu una anàlisi comparativa entre totes dues obres; per a això diversifiqueu la resposta en els apartats següents:
a) Tipus de traç emprat i tipus de pautes de suport.
En totes dues podem observar un tipus de traç i unes pautes molt esquemàtiques, que ens defineixen objectes.
Tot i així la primera imatge té un traç molt més geomètric, de formes més arrodonides i simples, que fa que la lectura sigui molt ràpida i lleugera, però alhora els objectes que fan que ho relacionem amb el deport adient son massa prims i això pot fer-los no massa entenedors, a més a més com el traç és tan geomètric hi ha formes massa simples per poder representar segons quins objectes.
En canvi a la segona imatge els pictogrames tenen un traç més artístic i lliure. Tal i com està resolt recorda a la típica pincellada oriental. Al ser aquesta pincellada més "lliure" alhora de fer els objectes pot aconseguir formes que s'apropin més als objectes reals, per tant, la lectura es farà més entenedora.
b) Diferència en la relació forma/fons i raó d'aquesta relació.
Podem observar, un contrast forma - fons blanc i negre. Això es degut a que són pictogrames, i els pictogrames volen complir la finalitat de ser clars i entenedors. Per aquest motiu fan servir els dos colors que contrastats, creen el major dels codis sensitius, ja que és el contrast que l'ull humà triga menys en percebre.
c) Diferències detectables quant a la significació (no entre cada pictograma, sinó entre les propostes globals d'Aicher i Trias).
Les diferències que es poden veure entre ambes son:
Que en el primer pictograma el traç és molt més geomètric i rígid i en canvi el segon a volgut millorar el primer canviant el tipus de traç per aquest més desenvolt, que crea més dinamisme al pictograma i el fa més entenedor.
a) Tipus de traç emprat i tipus de pautes de suport.
En totes dues podem observar un tipus de traç i unes pautes molt esquemàtiques, que ens defineixen objectes.
Tot i així la primera imatge té un traç molt més geomètric, de formes més arrodonides i simples, que fa que la lectura sigui molt ràpida i lleugera, però alhora els objectes que fan que ho relacionem amb el deport adient son massa prims i això pot fer-los no massa entenedors, a més a més com el traç és tan geomètric hi ha formes massa simples per poder representar segons quins objectes.
En canvi a la segona imatge els pictogrames tenen un traç més artístic i lliure. Tal i com està resolt recorda a la típica pincellada oriental. Al ser aquesta pincellada més "lliure" alhora de fer els objectes pot aconseguir formes que s'apropin més als objectes reals, per tant, la lectura es farà més entenedora.
b) Diferència en la relació forma/fons i raó d'aquesta relació.
Podem observar, un contrast forma - fons blanc i negre. Això es degut a que són pictogrames, i els pictogrames volen complir la finalitat de ser clars i entenedors. Per aquest motiu fan servir els dos colors que contrastats, creen el major dels codis sensitius, ja que és el contrast que l'ull humà triga menys en percebre.
c) Diferències detectables quant a la significació (no entre cada pictograma, sinó entre les propostes globals d'Aicher i Trias).
Les diferències que es poden veure entre ambes son:
Que en el primer pictograma el traç és molt més geomètric i rígid i en canvi el segon a volgut millorar el primer canviant el tipus de traç per aquest més desenvolt, que crea més dinamisme al pictograma i el fa més entenedor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)