Aquí se'ns mostra una imatge on el logotip de la marca de combustible "shell" a anat evolucionat durant el segle XX. Al començament era un petxina vista horitzontalment (1900) però amb la mesura del temps la van anant modificant i la van posar en vertical(1904). També s'han anat fent canvis de fons i més tard es va poder aplicar el color (groc i taronja) (1948) i a partir d'aqui van seguir modificant-ho,això si, sense canviar els colors. Fins l'ultim que podem veure (1995) que només es diferència del d'abans (1971) perquè te més fines les lletres de Shell.
Tot aquest procés de canvis son deguts a que per mantenir la imatge gràfica del producte al mercat, igual que canvien els temps i les tecnologies,la imatge a de canviar. A més a més moltes vegades es veuen obligats a canviar per aconseguir que el seu logotip sigui diferenciat entre els altres i la seva marca sigui destaca i reconeguda per sobre les demés.
La raó per la que es una petxina i no qualsevol altre cosa és perquè la petxina es un combustible fòssil.
dimarts, 15 de novembre del 2011
Activitat 8: Comentari d'imatge EQUAL
Aquest logotip creat per Martin Ruiz de Azúa amb el símbol d'equal (igual) és un projecte que va voler fer l'home sobre "La Cruz Roja". Com podem observar en comptes de ser una creu vermella o una mitja lluna vermella sobre un estampat blanc es un signe d'igual vermell sobre una rodona blanca i un fons vermell. Amb això el que va voler fer Martin Ruiz va ser anul·lar tots els tipus de discussions religioses que pogués haver-hi. Ja que en un començament només era la creu (de religió crisitana) i els musulmans la van voler canviar per la seva mitja lluna i després va començar la política també amb els jueus, els qual volien que la seva bandera tingues el símbol de l'estel de David. Per això si ell posava el signe d'igual no es veuria identificada cap religió en concreta. També fa pensar en que tots tenim els mateixos drets a sanitat, siguis d'on siguis, tots som iguals.
"La Cruz Roja" és igual per tothom!
"La Cruz Roja" és igual per tothom!
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Activitat 7: Esbos i procés creatiu
-Què són els esbossos?
Son croquis de posibles tipus de frascos de colonia.
-Qui fa els esbossos i per a què li serveixen?
El creador es Antoni Arola. Aquest esbossos li serveixen per anar proban i creant idees pel seu nou producte.
-Quin lloc ocupen en el procés de disseny?
Ocupen el lloc de la fase B(on el dissenyador comença a esbossar per tenir propostes).
Son croquis de posibles tipus de frascos de colonia.
-Qui fa els esbossos i per a què li serveixen?
El creador es Antoni Arola. Aquest esbossos li serveixen per anar proban i creant idees pel seu nou producte.
-Quin lloc ocupen en el procés de disseny?
Ocupen el lloc de la fase B(on el dissenyador comença a esbossar per tenir propostes).
Activitat 7: Fases projecte de disseny
A. Anàlisi del problema
Aquest es la primera fase per dissenyar, consta principal ment de recollir informació sobre el problema que se't planteja. (Circunstancies de l'ambient, pes que tindrà que tenir el producte, forma, volum, materials dels que estarà construït..) També podem fer ús de objectes o dissenys posteriors com punt de referència.
B. Sol·lucions al problema o fase de creació
Aquí es quan el dissenyador comença a fer propostes a partir dels esbossos.
C. Valoració de les sol·lucions al problema
Ara toca comprobar que el producte resultant compleixi amb els condicionants esmentats a la primera fase i estigui tot correcte.
D. Realització de la sol·lució del problema
Per últim es comprova la viabilitat industrial del projecte, es realitzen els plànols i tota la informació necessària per que es pugui dur a terme a la indústria.
Aquest es la primera fase per dissenyar, consta principal ment de recollir informació sobre el problema que se't planteja. (Circunstancies de l'ambient, pes que tindrà que tenir el producte, forma, volum, materials dels que estarà construït..) També podem fer ús de objectes o dissenys posteriors com punt de referència.
B. Sol·lucions al problema o fase de creació
Aquí es quan el dissenyador comença a fer propostes a partir dels esbossos.
C. Valoració de les sol·lucions al problema
Ara toca comprobar que el producte resultant compleixi amb els condicionants esmentats a la primera fase i estigui tot correcte.
D. Realització de la sol·lució del problema
Per últim es comprova la viabilitat industrial del projecte, es realitzen els plànols i tota la informació necessària per que es pugui dur a terme a la indústria.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Activitat 6: Morfologia GAUDI cartell
Aquí podem observar 2 imatges.
La "I" es la imatge gràfica que dóna identitat a l'any Gaudí(2002), dissenyada per Miquel Puig. Al mig de la imatge hi posa Gaudí 2002 Barcelona, en una lletra bastant gran i sobretot ressaltant més gran encara el 2002. Sota d'aquest 2002, amb una lletra més petita ens informen que és l'any internacional Gaudí.
Si observem bé podrem veure que els dos ceros estan formats per una "g" posada horitzontalment i que el forat del primer cero es un hexàgon.
El que a volgut el dissenyador amb això es apropar-se més a Gaudí per aquesta g de l'inicial del seu nom i per que Gaudí treballava constantment utilitzant hexàgons.
Després la imatge "J" ens mostra aquesta identitat gràfica aplicada a un cartell anunciant una exposició de Gaudí al 2002. Com podem veure de fons hi ha una finestra que ocupa gairebé tota l'altura de la imatge i esta situada una mica tirant cap a la dreta. També es pot veure com en aquesta, altre cop es repeteix la "g".
I la identitat gràfica d’abans esta situada just en mig de la imatge.
La "I" es la imatge gràfica que dóna identitat a l'any Gaudí(2002), dissenyada per Miquel Puig. Al mig de la imatge hi posa Gaudí 2002 Barcelona, en una lletra bastant gran i sobretot ressaltant més gran encara el 2002. Sota d'aquest 2002, amb una lletra més petita ens informen que és l'any internacional Gaudí.
Si observem bé podrem veure que els dos ceros estan formats per una "g" posada horitzontalment i que el forat del primer cero es un hexàgon.
El que a volgut el dissenyador amb això es apropar-se més a Gaudí per aquesta g de l'inicial del seu nom i per que Gaudí treballava constantment utilitzant hexàgons.
Després la imatge "J" ens mostra aquesta identitat gràfica aplicada a un cartell anunciant una exposició de Gaudí al 2002. Com podem veure de fons hi ha una finestra que ocupa gairebé tota l'altura de la imatge i esta situada una mica tirant cap a la dreta. També es pot veure com en aquesta, altre cop es repeteix la "g".
I la identitat gràfica d’abans esta situada just en mig de la imatge.
Activitat 5: Morfologia i sintaxis GRANINI
Aquí podem observar una sèrie de anuncis on surten fruites patrocinant els sucs de granini. La fruita te el paper principal, ja que esta situada en primer terme, en mig del paper i amb un tamany considerable. La seva textura està deformada per mitges esferes que s’enfonsen en ella, formant així una mena de urcs que imiten els de l’ampolla de granini, que tenim a baix en un segon terme posada horitzontalment. També podem observar que han posat el nom de la marca, situat una mica més a baix del mig i a l'extrem esquerre.
La textura de la fruita està feta expressament amb el recurs de la comparació. Pretén comparar la fruita amb l'ampolla de granini i el seu contingut, així indicant-nos que aquest es de molt bona qualitat i 100% natural.
La textura de la fruita està feta expressament amb el recurs de la comparació. Pretén comparar la fruita amb l'ampolla de granini i el seu contingut, així indicant-nos que aquest es de molt bona qualitat i 100% natural.
Activitat 4: Scailine NY cosmètics morofosintaxis
En aquesta imatge,que es rectangular i horitzontal, surten una serie de cosmètics amb les seves capses emboltories, aquestes estan disposades sobre una taula formant una línia recta horitzontal, tot i que algunes estan una mica de costat o obliqües. De fons han posat un degradat de grisos, de més clar (part inferior central) fins a un gris bastant fosc (a les puntes superiors).
Aquesta marca a escollit que les capses siguin d'un color negre de fons amb una estampa de puntets daorats distribuïts proporcionalment i del mateix tamany per tota ella, així que podríem dir que els colors principals d'aquesta marca són el negre i daorat, dos colors que representen molta elegància.
També hi ha que tenir en compte el nom de la marca dels cosmètics (Scailine NY) i com estan aquests distribuits i posats, ja que atrabès de metàfora ens volen fer recordar a la ciutat de NY imitant el skay line d'aquesta gracies a l'enfoc que an donat a l'imatge que és bastant vaig i frontal.
Aquesta marca a escollit que les capses siguin d'un color negre de fons amb una estampa de puntets daorats distribuïts proporcionalment i del mateix tamany per tota ella, així que podríem dir que els colors principals d'aquesta marca són el negre i daorat, dos colors que representen molta elegància.
També hi ha que tenir en compte el nom de la marca dels cosmètics (Scailine NY) i com estan aquests distribuits i posats, ja que atrabès de metàfora ens volen fer recordar a la ciutat de NY imitant el skay line d'aquesta gracies a l'enfoc que an donat a l'imatge que és bastant vaig i frontal.
dimecres, 28 de setembre del 2011
Activitat 3: Història del Disseny .
13. El canvi de segle: l'art nouveau. Quines són les característiques formals de
l'art nouveau i de l'estil floral? (ICV p.57/60).
Caracteristiques formals:
Contribueix a la dignificació del l'objecte, a la recuperació del sentit de l'autentix, al rebuig de qualsevol inspiració historicista i al principi d'acceptació de la nova tecnologia.
Elavora al màxim el valor artístic.I va ser un estil essencialment decoratiu però tingué el mèrit de considerar l'ornament com una cosa integrada en l'estructura constructiva mateixa de l'objecte.
Estil floral:
És un estil naturalista on cobra molta impotància la natura i els boscos, i on la linia que s'utilitza es una linia sinuosa i lliure, com la natura.
14. De l'estilització escocesa a la simplicitat austríaca: explica les característiques
formals que identifiquen les propostes de Mackintosh i d'Adolf Loos (il·lustra la
teva resposta amb la cadira de la Hill House i una obra de A. Loos indicant les
dades a peu d'imatge).
Al reconeixement de l’obra escocesa es va adscriure una pesada poesia d’estilitzades rosses i donzelles i com al seu punt fort va utilitzar el ferro forjat, mentres que els vienesos van destil·lar l’Art Noveau convertint-lo en una simple geometria de perfils rectilinis.
HILLHOUSE Chair
Obra d'Adolf Loos
15. La WERKBUND i l'AEG: Els artistes poden donar forma als objectes que els
empresaris han de produir, però quins són els nous condicionants que tenen
els artistes per poder col·laborar amb la indústria? (ICV p.72).
Els artistes es veien condicionats per l’adequació de l’obra i s’arribava a això mitjançant un seguit de processos de simplificació formal i un augment de l’estandardització. Fent que l’obra d’art no fos única i irreductible, es tractava doncs del començament de la racionalització de la forma, la qual era contemplada per a la producció.
16. La WERKBUND i l'AEG: Quines aportacions formals fa Peter Behrens al disseny
d'objectes en els anys que col·labora amb l'AEG (il·lustra la teva resposta amb
una imatge de la seva producció a l'AEG, indicant les dades a peu d'imatge).
(ICV p.72/73).
Petter Behrens al voltant de tots els que va passar treballant va reconèixer la bellesa intemporal dels sòlids reduint l’estructura visual de l’objecte tècnic a formes geomètriques pures.
1908
l'art nouveau i de l'estil floral? (ICV p.57/60).
Caracteristiques formals:
Contribueix a la dignificació del l'objecte, a la recuperació del sentit de l'autentix, al rebuig de qualsevol inspiració historicista i al principi d'acceptació de la nova tecnologia.
Elavora al màxim el valor artístic.I va ser un estil essencialment decoratiu però tingué el mèrit de considerar l'ornament com una cosa integrada en l'estructura constructiva mateixa de l'objecte.
Estil floral:
És un estil naturalista on cobra molta impotància la natura i els boscos, i on la linia que s'utilitza es una linia sinuosa i lliure, com la natura.
14. De l'estilització escocesa a la simplicitat austríaca: explica les característiques
formals que identifiquen les propostes de Mackintosh i d'Adolf Loos (il·lustra la
teva resposta amb la cadira de la Hill House i una obra de A. Loos indicant les
dades a peu d'imatge).
Al reconeixement de l’obra escocesa es va adscriure una pesada poesia d’estilitzades rosses i donzelles i com al seu punt fort va utilitzar el ferro forjat, mentres que els vienesos van destil·lar l’Art Noveau convertint-lo en una simple geometria de perfils rectilinis.
HILLHOUSE Chair
Mackintosh comenzó el diseño de esta silla en 1902, completandola en 1903.
Materiales: Madera laqueada o natural. Asiento cubierto con terciopelo.
Medidas: 41 x 39 x 141 cm
Año: 1904
15. La WERKBUND i l'AEG: Els artistes poden donar forma als objectes que els
empresaris han de produir, però quins són els nous condicionants que tenen
els artistes per poder col·laborar amb la indústria? (ICV p.72).
Els artistes es veien condicionats per l’adequació de l’obra i s’arribava a això mitjançant un seguit de processos de simplificació formal i un augment de l’estandardització. Fent que l’obra d’art no fos única i irreductible, es tractava doncs del començament de la racionalització de la forma, la qual era contemplada per a la producció.
16. La WERKBUND i l'AEG: Quines aportacions formals fa Peter Behrens al disseny
d'objectes en els anys que col·labora amb l'AEG (il·lustra la teva resposta amb
una imatge de la seva producció a l'AEG, indicant les dades a peu d'imatge).
(ICV p.72/73).
Petter Behrens al voltant de tots els que va passar treballant va reconèixer la bellesa intemporal dels sòlids reduint l’estructura visual de l’objecte tècnic a formes geomètriques pures.
1908
Subscriure's a:
Missatges (Atom)