Àmbit de l'espai: Vil·la Turca de le Corbussier

Podem observar com la Vil·la Turca de Le Corbusier, efectivament està inspirada en la simetria.
Si tracem una línia imaginaria que passa pel mig de les dues cadires veiem que efectivament cada objecte té el seu corresponen a l'altre banda, i sí no és així hi ha un objecte de mateixes dimensions i formes geomètriques aproximades.
Però aquest tipus de saló segurament depenent de a qui estigui dirigit tindrà molts inconvenients.
Si és un saló on es faran reunions empresarials trobarem que els grans vitralls que té segurament seran de gran utilitat per aprofitar al màxim la llum natural i dur a terme les reunions. I que alhora al ser un espai tan simètric i tenir formes tan geomètriques, dona una sensació de rigidesa adequada per aquests tipus de trobades. Però que per exemple no seria del tot apropiat tenir aquestes cadires tan informals.
Per altra banda, si dirigíssim l'espai per una vivenda d'una familia normal, és a dir, d'uns quatre o cinc habitants, és innecessari tant immobiliari i espai, a més l'ambient no és precisament el millor per conviure ja que com he esmentat abans és massa tens.
Tot i així podem trobar punts a favor d'aquest sistema constructiu i decoratiu, i és que gràcies a aquesta simetria tot està molt bé organitzat i no hi ha sensació de caos ni desordre i trobem un gran espai per poder fer el que ens convingui.
També proporciona certa tranquil·litat el tenir tot en ordre i que a cada objecte li pertoqui un joc. Però personalment, crec que quan es fa excessiu, com en aquest cas, més que tranquil·litat et pot arribar a despertat sensacions totalment contraries, neguitessa, rigidesa, inseguretat... Podríem dir que és poc acollidor i familiar.

Àmbit de l'espai: Feng-sui

Aquest vestíbul projecta molt bé l'harmonia fengshui xinesa ja que s'apropa molt a la natura i a la simplicitat.
Podem observar que no és un rebedor massa gran, però que l'espai està molt bé aprofitat. A la dreta veiem un moble amb una decoració floral, que sustenta altres objectes quotidians de la casa com pot ser aquest gerro amb flors que automàticament ens transfereix benestar. Tot i així el moble no està massa recarregat, per tant la visió espacial se'ns fa agradable i lleugera.
Per altre banda trobem el mirall amb la característica d'ampliar-nos el camps de visió i fer-nos creure que l'espai es més gran i obert.
En quant a la porta podem dir que també posseïx aquesta qualitat de decoració natural però que alhora no és recarregada. I juntament amb els vitralls, que permet la comunicació amb l'exterior i l'obtenció de llum natural propicien que hi hagi aquest ambient agradable.
Per acabar m'agradaria incloure un petit detall del vestíbul, i és que tot el seu mobiliari és de fusta, la fusta és un material molt càlid i reconfortant, no pas com pot ser el ferro o l'acer, i fa del vestíbul un espai més familiar i acollidor, sensació que es consolida ja que podem observar pel detall de la barana que aquest vestíbul dona directament a la vivenda sense fer cap colze que ens limités la visió espacial.

Comentari àmbit espai: Relació entre llum, façanes i materials constructius

Al començament del s.XIV van començar a sorgir els gremis. Els gremis eren associacions d'artesans que compartien un mateix ofici. Aquets van imposar els mateixos preus per eliminar competències i es van asseguraven que els materials emprats fossin de qualitat.

A més a més associar-se els va permetre especialitzar-se dins del seu propi habit de treball, que junt amb les millores esmentades anteriorment els van propiciar uns grans avenços.

Així és doncs com aconsegueixen passar de l'arquitectura Romànica a la Gòtica.

Amb l'arquitectura gòtica van aconseguir fer grans canvis en el sistema constructiu permetent així que els edificis, prioritàriament catedrals, poguessin assolir grans altures punxegudes i una millor lluminositat.

Els canvis estructurals principals que van permetre aquests avenços van ser:

Canviar les voltes amb nervadures de pedra i totxos, per les voltes de creuer, molt més lleugeres.

L'arc referencial deixa de ser l'arc de mig punt i passa a ser l'arc ogival.

Els contraforts es transformen degut a les majors tensions en arcbotants que sostenen la nau central de l'església.

Aquets contraforts, amb l'ajud de columnes sostenidores, fan que els murs quedin alliberats de la seva carrega sostenidora i es puguin construir grans rosasses i vitralls. 

*Imatge on podem observar algunes de les noves estructures constructives.

Comentari: Tetera de Henry Van de Velde

Si analitzem el disseny de Henry Van de Velde veurem que és força innovador per la seva època però que tot i així no acaba de ser pràctic, ja que té un gran problema argonométric sumat a una tria de material no del tot encertada.
Suposant que agafem la tetera amb una mà i la tassa de té amb una altra, veuríem que ens seria impossible o molt difícil servir-nos el té. Això es degut, per un costat, a la posició poc adequada del mànec, sería més adequada per abocar el té si la giréssim aproximadament 90 graus. Per altre banda a l'utilitzar plata, que no deixa de ser un material un tant pesant, i més per fer força en la posició que es troba aquest mànec d'ivori, fa que encara la persona que es serveix tingui que fer més força i es vegi obligada a agafar la tetera per el mànec i per sota. Així s'aconsegueix repartir la força i evocar bé el té, però es fa impossible agafar la taça. I a més la plata és un material que condueix bastant bé la calor, per tant la persona que l'agafés per sota es cremaria.