Activitat 9: Planol metro BCN

Com podem observar, si comparem el plànol del metro de Madrid amb el de Barcelona veurem que son molt diferents, això es degut a que tenen un codi comunicatiu i unes característiques gràfiques molt diferents.
En el plànol del metro de Barcelona es van adonar de que si el feien tan realista, amb algunes parades tenien problemes per indicar-les correctament, ja que quan més t'apropaves al centre, més línies s'aglomeraven, i la lectura d'aquestes costava.
A Londres, on van tenir el mateix problema, ja feia anys, se'ls va ocorrer la idea de passar per alt les escales i manar que fés el disseny un ingenie i sortis un disseny més tècnic i pràctic. Com a Barcelona també es van percatar d'això, van decidir agafar exemple de Londres imitant-los. Així com realment a la gent no l'hi importava el recorregut exacte del metro, sinó que era més important saber guiar-se bé. Van decidir fer un mapa més esquemàtic, sintetitzat, un que la gent pogués entendre millor.
Per això van prescindir de respectar el traçat i la mida real entre para i parada. Es van començar a organitzar a partir de línies verticals, horitzontals i diagonals de 45º, on sí es podia adreçar correctament tota la informació, i que amb la tipografia adequada es podia fer una lectura molt ràpida, clara i eficient.
Aquí també hi juga un paper molt important els colors emprats. Els colors s'han utilitzat amb la seva màxima saturació o puresa, son colors vius, i això fa que sigui un codi fortament sensitiu. A més a més el dissenyador s'encarrega de que fem inconscientment un traçat visual que ens porta a punts claus d'informació.
Per acabar també ens tenim que fixar en que cada línia te el seu propi color molt definit, per no causar errors, i que així com les línies tenen colors molt vius, el fons s'han utilitzat colors molt clars, pastels, perquè no puguin intervenir en el recorregut de les línies, ni en la lectura d'aquestes.